Ella és la Sònia, i és psicòloga de vocació i actualment treballa amb infants, adolescents, joves i adults en consulta privada i en un centre de salut mental. 

Va introduir per primer cop a dos dels seus gossos en un cas particular de cinofòbia (fòbia als gossos). El resultat i els beneficis obtinguts van ser tan espectaculars que ho va tenir clar: volia seguir treballant amb ells ajudant al màxim número de pacients possible. 

Tot i que de petita va tenir un ensurt amb un gos que, en aquell moment, era gran per ella, no va impedir que la seva curiositat fes que volgués seguir coneixent-lo a ell i a tots als que van venir després. És per això que des fa uns anys, juntament amb la col·laboració que fa amb protectores, la seva llar s’ha convertit en casa d’acollida de peluts que esperen ser adoptats per una família definitiva i de vacances ideals pels gossos d’amics. 

La pregunta més freqüent que solen fer-li és «quants gossos tens ara a casa?», i la veritat és que tot i no haver tingut en un inici el suport de la seva família, final han pogut comprendre el que suposen finalment per ella els gossos. És de la classe de persones que es fixa en tots els gossos del carrer, que després pregunten per la cara de la persona que el portava i no et sap respondre, igual amb els noms del gos i de l’humà. Que s’atura on calgui i deixa de fer el que sigui si en troba un de sol i se les empesca per trobar de qui és el gos. Que truca als restaurants i allotjaments i no hi va, si no es pot anar amb ells.

En resum, és una persona que té una facilitat enorme per relacionar-se amb els gossos i té un vincle amb ells inmesurable.